Durant el matí d’ahir es va oficialitzar l’acord entre PSG i Barça per al traspàs del jugador Ferran Torres cap al club parisenc per un preu que vora els 50 milions d’euros. Al valencià li quedava un any de contracte a Barcelona i ha estat deixant-se estimar durant tot l’estiu, després de marcar el gol que li donava a Espanya la seva segona estrella.
Pel que fa a termes econòmics, a nivell contable és una operació positiva pel club. El Barça genera un benefici de 35 milions d’euros pel seu traspàs, després d’haver-lo adquirit per 55M el gener de 2022 provinent del City. D’aquesta manera els culers s’estalvien pagar 8M d’euros als ‘citizens’ per una possible renovació del de Foios -per una clàusula estranya que va signar Mateu Alemany quan era el director esportiu- i tampoc supera el límit dels 55M d’euros de traspàs que hagués suposat haver de passar per caixa amb el City.
Ferran arriba al mercat d’hivern de la temporada 21/22, de la mà de Xavi Hernández, com una gran aposta al desemborsar 55M d’euros en el pitjor moment econòmic del club. Recordem que és la mateixa temporada on Messi ha de sortir del club perquè financerament era inviable que s’hi quedés i estàvem il·lusionadíssims amb Memphis Depay perquè va pujar un post a Instagram en català i va fer un barret el primer partit de lliga. En el seu primer partit de titular va marcar un golàs des de fora l’àrea a San Mamés en una eliminatòria de Copa del Rei que vam perdre a la pròrroga. Va complementar aquest gol amb sis més. El líder d’aquella davantera va ser Aubameyang. De Ferran se li recorda molt una gran quantitat d’errades de cara a porteria sobretot a Europa League.
L’any següent continua bastant erràtic. No aconseguia demostrar el cost del seu traspàs dins el camp. Va arribar Lewandowski i es va erigir com a líder al davant i Ferran va passar a un segon pla després d’haver d’alternar titularitats i suplències amb Raphinha i Ansu, mentre a l’altra banda Dembélé era indiscutible per l’entrenador de Terrassa. Per posar en context, a nivell de números, Ansu Fati va fer més gols que ell aquella temporada. De fet, el canterà va ser el segon màximo golejador per darrera de Robert. Algú ho recordava? Per què mentir-vos, jo sí.
Ja en la seva tercera temporada ho va deixar amb la parella, es va fer un tall de cabell curtíssim (mateixa alçada que la gespa del Camp Nou si fa o no fa) i es va començar a autodenominar “tauró”. Aquell any va ser quan Xavi es va inventar allò de posar a Raphinha per l’esquerra i li va fer confiança a un nano de 16 anys per l’altre banda. Això, la cessió de Joao Félix, i que Ferran va agafar molt múscul i va perdre l’agilitat per la que va destacar durant el seu debut a València, va provocar que se’l provés de davanter centre suplent. No va destacar especialment, més enllà de marcar el primer gol de falta després de Messi i declarar que no li havia sortit el xut com volia (va ser gol).
Durant les darreres dues temporades hem pogut veure la millor versió del davanter de Foios. Tot i tenir el cartell de suplent per darrera de Lewandowski, en les dues ha jugat de titular durant la fase més important de la temporada. Va començar a demostrar amb números el que se li intuïa. Se’l va poder deixar de defensar dient “no marca, no, però mira quins moviments fa sense pilota”. La química amb Lamine, els moviments sense pilota, la pressió constant a la defensa rival i la seva mobilitat van suposar la confiança de Flick en ell, arribant a seure a Lewandowski estant totalment en forma. Els números ho ratifiquen, Ferran ha estat durant aquestes dues últimes temporades el millor 9 suplent d’Europa, assolint xifres superiors a davanters titulars de la majoria de clubs del continent i amb una gran ràtio de gols per minuts jugats.
A nivell esportiu, el Barça perd bastant. Serà molt complicat trobar algú que pugui reemplaçar la seva figura amb les mateixes xifres. A més que, a l’espera de la ressolució del culebrot de Julián, el Barcelona es planta a 16 d’agost sense un 9 en tota la plantilla. Amb els reforços que s’han fet aquest mercat, tot apunta a que Flick tampoc li preocupi molt perdre aquest perfil, ja que s’intueix un canvi tàctic al davant i buscarà tenir un atac més mòbil del que havíem vist fins ara, buscant quelcom semblant al que fa Luis Enrique amb el PSG. En el cas de l’arribada de Julián o qualsevol altre 9, les alternatives per al davanter centre, passarien per Gordon i Adeyemi o explotar el fals 9 amb Lamine, Olmo o inclús Fermin.
Tot i així, el Barça ha fet bé desfent-se de Ferran. No té prou nivell com per ser el davanter centre d’un Barça que vulgui aspirar a guanyar tots els títols, i sembla ser que després del gol a la final de la Copa del Món, el valencià no anava a acceptar el rol que havia tingut fins ara.